Blog

Quan torno de Burkina

Em va fer gràcia aquesta nena amb el petit pot al cap que porta d’una manera tan fàcil i natural, esperant transportar més pes quan creixi.

Quan torno de Burkina no m’acabo de situar. D’alguna manera segueixo allà. Dos mons massa diferents i una bretxa que sembla eixamplar-se cada dia més.
Arribada. D’alguna manera perllongo en el meu pensament la meva estada allà, revisc el problema de l’aigua i recordo la calor aclaparadora que encara ha d’anar augmentant fins que arribi el temps de la pluja, l’hivernage, al mes de juny.

Néixer del costat d’aquí, o néixer del costat d’allà. Tenir aigua al obrir una aixeta o dedicar tot el dia en anar a buscar-la.
Vaig aterrant però no és fàcil.

Montse Vallmitjana

Presidenta Aigua per al Sahel 

Leave a Reply